Ja m'hauria d'haver sospitat que hi havia gat, o gos més ben dit, amagat, tractan-se d'un regal d'una regidora de l'ajuntament del meu poble. No et pots fiar dels polítics. Em fan venir ganes de sol·licitar que s'inclogui tot el que em costa donar-li de menjar en els pressupostos municipals.
Petit em va dir... bé, i és que era tan mono, qui podia negarse? Ja ha fet un any. Durant els primers sis mesos es va crospir mitja dotzena de comandaments a distància, llibres, CDs i tot el que trobava per la casa. Això es va acabar quan el vàrem portar a una escola d'ensinistrament. El que no s'ha acabat són les babes, ho baba tot, però bé, l'estimen molt i ja és un més de la família.




