Ahir vaig anar al cinema. La película: Moon.
Em va agradar molt. Feia temps que m'empassava bodris i que no trobava res a la cartellera digne de destacar.
Moon és la primera película de Duncan Jones (fill del David Bowie). Pràcticament només apareix un actor, el Sam Rockwell, que trobo que està per a que el nomenin als òscars. No us contaré res per a no desvetllar l'argument, si voleu aneu-hi.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Planeta
Ahir, escoltant la ràdio, vaig sentir que s'han descobert 30 nous planetes en sistemes estelars molt llunyans (sempre penso que al primer planeta extrasolar que se li posi nom se l'hi hauria de dir Agostini, no sé perquè). El locutor fantaseava amb la idea d'abandonar aquest planeta nostre moribund per anar a colonitzar-ne un de nou, on visquèssim havent aprengut dels errors, sense guerres, religions, contaminació, nacions, pobresa, malalties i on potser els pernils creixerien en els arbres.
Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.
Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Ja he tornat a casa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)