Cristòfol Colom

Aquí hi ha un llibre interessant que defensa la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom:



Aquí en podeu llegir unes quantes pàgines:

http://www.cossetania.com/tasts/colom500anys.pdf


Tot i que, tothom sap que Colom era mallorquí. Va néixer el 1460, a Felanitx, Mallorca, fill de Don Carlos, Príncep de Viana (germà del rei Ferran el Catòlic) i la mallorquina Margalida Colom. Entre les moltes proves que demostren aquesta teoria (axioma dira jo) destaca la nomenclatura amb què Colom va batejar diversos llocs geogràfics amb la seva llengua vernacla: el mallorquí. Per exemple, a la carta nàutica que dibuixa en el Port de Santa María l'any 1500, va batejar-lo amb el nom de la seva mare l'illa Margalida (Isla Margarita) i un dels altres llocs fou anomenat Boca de dragó. La "l" de Margalida només s'empra a Mallorca:

I si...

Davant d'un fet consumat que no ens agrada gaire, de vegades no podem deixar de pensar amb els "I si..." introductors d'oracions condicionals, que d'haver-se produït haurien donat com a conseqüència un resultat dels esdeveniments totalment oposat, o com a poc, diferent.

Doncs, i si el Webo no hagués errat el mà a mà amb Valdés, i si els tres rebuigs consecutius d'Aouate (el porter més vocal del món) no haguessin anat a parar a peus dels jugadors del Barça, i si l'àrbitre hagués xiulat els dos fores de joc posicionals del primer i últim gols del Barça i no hagués xiulat un penal dubtós. Pot ser aquest últim "i si" provocarà el rebuig (com si d'un exèrcit d'Aouates es tractés) dels seguidors blaugranes, de fet, els antropòlegs encara estan cercant entre l'espècie humana aquell individu que, davant d'un penal pitat a favor del seu equip, digui "no, no ho era pas"... Doncs bé, que el Mallorca hagués guanyat ahir 0 - 3 (ja, ja sé que de cada "i si" dels que he proposat ja en teniu dos o tres dels vostres... ah, fills meus, somiar costa tan poc)