dijous, 12 de novembre del 2009

Cristòfol Colom

Aquí hi ha un llibre interessant que defensa la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom:



Aquí en podeu llegir unes quantes pàgines:

http://www.cossetania.com/tasts/colom500anys.pdf


Tot i que, tothom sap que Colom era mallorquí. Va néixer el 1460, a Felanitx, Mallorca, fill de Don Carlos, Príncep de Viana (germà del rei Ferran el Catòlic) i la mallorquina Margalida Colom. Entre les moltes proves que demostren aquesta teoria (axioma dira jo) destaca la nomenclatura amb què Colom va batejar diversos llocs geogràfics amb la seva llengua vernacla: el mallorquí. Per exemple, a la carta nàutica que dibuixa en el Port de Santa María l'any 1500, va batejar-lo amb el nom de la seva mare l'illa Margalida (Isla Margarita) i un dels altres llocs fou anomenat Boca de dragó. La "l" de Margalida només s'empra a Mallorca:

diumenge, 8 de novembre del 2009

I si...

Davant d'un fet consumat que no ens agrada gaire, de vegades no podem deixar de pensar amb els "I si..." introductors d'oracions condicionals, que d'haver-se produït haurien donat com a conseqüència un resultat dels esdeveniments totalment oposat, o com a poc, diferent.

Doncs, i si el Webo no hagués errat el mà a mà amb Valdés, i si els tres rebuigs consecutius d'Aouate (el porter més vocal del món) no haguessin anat a parar a peus dels jugadors del Barça, i si l'àrbitre hagués xiulat els dos fores de joc posicionals del primer i últim gols del Barça i no hagués xiulat un penal dubtós. Pot ser aquest últim "i si" provocarà el rebuig (com si d'un exèrcit d'Aouates es tractés) dels seguidors blaugranes, de fet, els antropòlegs encara estan cercant entre l'espècie humana aquell individu que, davant d'un penal pitat a favor del seu equip, digui "no, no ho era pas"... Doncs bé, que el Mallorca hagués guanyat ahir 0 - 3 (ja, ja sé que de cada "i si" dels que he proposat ja en teniu dos o tres dels vostres... ah, fills meus, somiar costa tan poc)

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Moon

Ahir vaig anar al cinema. La película: Moon.
Em va agradar molt. Feia temps que m'empassava bodris i que no trobava res a la cartellera digne de destacar.
Moon és la primera película de Duncan Jones (fill del David Bowie). Pràcticament només apareix un actor, el Sam Rockwell, que trobo que està per a que el nomenin als òscars. No us contaré res per a no desvetllar l'argument, si voleu aneu-hi.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Planeta

Ahir, escoltant la ràdio, vaig sentir que s'han descobert 30 nous planetes en sistemes estelars molt llunyans (sempre penso que al primer planeta extrasolar que se li posi nom se l'hi hauria de dir Agostini, no sé perquè). El locutor fantaseava amb la idea d'abandonar aquest planeta nostre moribund per anar a colonitzar-ne un de nou, on visquèssim havent aprengut dels errors, sense guerres, religions, contaminació, nacions, pobresa, malalties i on potser els pernils creixerien en els arbres.

Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Ja he tornat a casa

Tot i que m'hagués agradat no fer-ho, al menys tan prest. Bé, doncs que m'ho he passat molt bé, hem tingut molt bon temps, he menjat fins a no poder més (massa diria jo) i, com he dit, se m'han fet curtes les vacances. Ja contaré alguna cosa més endevant, ara només volia saludar. Hola a tots :)



dimarts, 15 de setembre del 2009

Vacances

Després d'un estiu llarg, calorós i de molta feina, han arribat les esperades vacances. Marxo uns dies a La Mancha i després uns quants més a Menorca. Ens veurem a la tornada. Abrçades a tots.

Joan



dilluns, 14 de setembre del 2009

Gol número mil del RCD Mallorca a primera divisió

El Gol número 1.000 del Mallorca a primera divisió (em nego a dir-li lliga BBVA) ho va marcar Borja Valero el diumenge passat a Vilareial.

No sé quans d'aquests gols hauré vist, però amb un càlcul així a ull, jo diria que seran uns quatre o cinc cents. Fa molts anys que soc soci, i abans de ser-ho també hi anava. De les 24 temporades que el Mallorca ha jugat a primera, 12 corresponen a les últimes, en les quals s'han aconseguit els millors resultats de lluny, i si pensem que es marquen més gols a casa, doncs... ja m'he perdut... bé, que n'he vist molts. Grans gols de grans davanters. L'Etto amb 54 gols encapçala la llista de golejadors (per cert quin golàs va marcar l'altra dia amb l'Inter, quasi tan maco con el del Ibrah... ara hauré d'anar al google a mirar com s'escriu, bé, del suec alt). I el Güiza amb 27 és el màxim golejador en una temporada.

Déu ens doni vida a tots per a veure el número 2.000, això voldria dir que serem molt, però que molt vells.