Ahir, escoltant la ràdio, vaig sentir que s'han descobert 30 nous planetes en sistemes estelars molt llunyans (sempre penso que al primer planeta extrasolar que se li posi nom se l'hi hauria de dir Agostini, no sé perquè). El locutor fantaseava amb la idea d'abandonar aquest planeta nostre moribund per anar a colonitzar-ne un de nou, on visquèssim havent aprengut dels errors, sense guerres, religions, contaminació, nacions, pobresa, malalties i on potser els pernils creixerien en els arbres.
Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.
la temptació
Fa 8 hores
12 comentaris:
No home no! :) la idea és no trobar-ne un per fotre el camp volant (mai més ben dit), sinó veure si n'hi ha algun amb "llogaters" una mica més espavilats que ens ajudin a solucionar la papereta :)
Hi ha gent que mai aprèn dels errors... de fet, és que els hi és ben igual fer errors o ni tan sols s'adonen que han fet errors. Tu t'imagines en Bush per exemple admetent un error?
De totes formes, et veig molt pessimista. Hi ha molta gent que s'adona de la necessitat de salvar el nostre petit planeta (ostres, m'acabo de sentir com el Petit Príncep dient això! jeje) potser algun dia...
Si ens n'anéssim tots a un altre planeta estic segur que cometríem els mateixos errors que hem comès aquí.
Si en trobem un altre d'habitable, el que farem primer es portari tota la xusma que ens enbruta el nostre i a quatre pillets que nomes miren per les butxaques propies.
I que amples que estarem després...
Em pots facilitar el número del locutor aquest, que li vull explicar quatre coses?
No podria estar més d'acord amb tu. Aquest segon paràgraf el podria haver escrit jo perfectament (menys això dels pernils als arbres), perquè sóc d'aquesta mateixa idea. A veure si la Terra es va cansant de nosaltres ja i ens avia. Però escolta, en el cas poc probable que aguantem per aquí els 20000 milions d'anys que queden perquè peti el sol, se suposa que ja tindrem capacitats i coneixements per buscar-nos un altre sistema solar, no?
Clidice: ja ens aniria bé aquesta ajuda, però primer hem d'estar disposats a ser ajudats i no hi veig jo molta predisposició.
Assumpta: no és el planeta el que està en perill. En la nostra arrogància creiem que és això, però no, el planeta seguirà endevant sense nosaltres. Oceans i continents canviaran, pot ser Catalunya estigui al pol nord d'aquí a 1000 milions d'anys, hi haurà noves especies, que pot ser ni tan sols necessitin oxigen per a viure, però la vida i el planeta continuarà, la que està en perill és la humanitat.
Bush reconeguent un error? jajaja :)))
PC: jo també ho crec, no depén del lloc, sino de l'home.
Garbi: bona idea, però jo crec que és millor deixar-los a ells aquí amb la seva basura de món i buscar un lloc millor.
Xexu: el locutor és el Toni Garrido de RNE (mallorquí per a més senyes), ja el pots trucar :))
No ho sé si tendriem aquesta capacitat tecnològica, pot ser sí. Suposo que fa 500 anys era impossible pensar que es podria arribar a la Lluna, així que el que sembla imposible passa, és clar que l'estrella més propera està uns 127 milions de vegades més lluny que la LLuna :)
Quin optimisme, home! Després de tants anys llegint i veient ciència ficció serà un desengany si com a mínim no arribem algun dia a posar una base a La lluna! (aquesta no la podem deixar massa més malmesa del que ja està...).
D'això que proposes se'n diu teoria de l'evolució?? jejeje
I si se'n va la gent a un altre ja no ho vorem.
Ui SM, si que podem, la imaginació de l'home no té límits a l'hora de fer malbé les coses.
Sí Jordi, és la teoria de la evolució, les espècies neixen, evolucionen i desapareixen. Nosaltres l'únic que afegim a aquest procés natural és accelerar-lo cap a la desaparició.
No, bajoqueta no crec que ho vegin els nostres ulls :)
a la nostra 'estimada' terra no li fem ni pesigolles... li importa ben poc el mal que li fem... ens fotrà una bona patada i adéu!
There are two ways to fill a glass with fresh juice, quickly. The first is to buy a juicer like Breville's centrifugal juicers. They can fill an 8-ounce glass in five minutes. Brevilles also produce up to 30% more juice from produce, which can save you a lot of time and money over the long term.
build a website
it repair
Publica un comentari a l'entrada