Ahir, escoltant la ràdio, vaig sentir que s'han descobert 30 nous planetes en sistemes estelars molt llunyans (sempre penso que al primer planeta extrasolar que se li posi nom se l'hi hauria de dir Agostini, no sé perquè). El locutor fantaseava amb la idea d'abandonar aquest planeta nostre moribund per anar a colonitzar-ne un de nou, on visquèssim havent aprengut dels errors, sense guerres, religions, contaminació, nacions, pobresa, malalties i on potser els pernils creixerien en els arbres.
Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.
