Quan ens el regalaren ens varen dir que no creixeria molt, que seria un gos petit. En aquest món tot es relatiu, clar que és petit, és més petit que King Kong, fins i tot més petit que jo, però trenta quilos de gos, per res és pot considerar objectivament, i fora d'altres considerancions, com a petit.
Ja m'hauria d'haver sospitat que hi havia gat, o gos més ben dit, amagat, tractan-se d'un regal d'una regidora de l'ajuntament del meu poble. No et pots fiar dels polítics. Em fan venir ganes de sol·licitar que s'inclogui tot el que em costa donar-li de menjar en els pressupostos municipals.
Petit em va dir... bé, i és que era tan mono, qui podia negarse? Ja ha fet un any. Durant els primers sis mesos es va crospir mitja dotzena de comandaments a distància, llibres, CDs i tot el que trobava per la casa. Això es va acabar quan el vàrem portar a una escola d'ensinistrament. El que no s'ha acabat són les babes, ho baba tot, però bé, l'estimen molt i ja és un més de la família.
la temptació
Fa 8 hores