divendres, 26 de juny de 2009

La pregunta

Fa poc vaig veure a la tele un concert-documental dels Rollings Stones. En un moment donat li feian una entrevista al Keith Richards i l'entrevistador li pregunta:
"¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
A lo que el Richards li respon:
"Aquesta que tú me fas ara"

Cavilant un poc (ja vegeu en quines coses penso) vaig arribar a pensar que ben bé l'entrevista s'hagués pogut produir de la següent manera:

Periodista: ¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
Entrevistat: ¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
Periodista: Sí.
Entrevistat: Sí, ¿què?
Periodista: Que ¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
Entrevistat: Doncs aquesta ¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
Periodista: ¿Quina és la pregunta que li fan més vegades?
Entrevistat: Si.

13 comentaris:

bajoqueta ha dit...

De vegades hi ha cada entrevista més tonta... però és que clar, costa fer-ne una d'original quan a l'entrevistat li han 30 mil entrevistes a la seua vida :)

Anònim ha dit...

Cleo...poca lucidez mental , seguro que mi sobrino de cinco años se hubiese desenvuelto con más perspicacia, increible... algunos se llaman periodistas jojojo...

Assumpta ha dit...

Jajajaja

M'ha fet pensar en aquell acudit...

Truca el telèfon:
- Dígame
- Me

O en aquell costum anglès de quan t'estan servint quelcom i tu has de dir que ja en tens prou:
- Say when
- When

(són estranys aquests anglesos)

Bona nit des de Barcelonaaaaa :-))

Angle ha dit...

Bajoketa, tens tota la raó. ¿Qué li poden demanar que no ho hagin fet ja al cap de 40 anys? Ja deuen tenir apreses les respostes de memòria abans de l'entrevista.

Cleo, desde luego, ¿cómo se puede pedir eso?, la respuesta sólo podía ser la que dio, o simplemente, "yo que sé, no llevo la cuenta"

Assumpta, per descomptat que són estranys aquests anglesos. És clar que nosaltres no quedem gaire enrera:
- He trobat feina a Santiago.
- De qué?
- De Compostela
:)

Ma-Poc ha dit...

hehe... hagués estat un diàleg més divertit, segur.

Carmencita ha dit...

Jajajjjajaja... el perfecto diálogo de besugos!!!
Si es que la tele da para mucho, entre documentales y anuncios... nos ofrecen material para nuestros blogs.
Besos:))))))))).

Jordi ha dit...

jajaja És com aquell clàssic de "M'agrada que em faci aquesta pregunta!" jejeje Mol bo, m'ha fet riure molt!

Angle ha dit...

Ma-Poc, i tant que hagués estat més divertit. Clar que la majoria de la gent que hagués vist l'entrevista pensaria que s'havien tornat bojos tots dos :)

Angle ha dit...

Sí, Carmencita, vaya par de besugos. Y es que la televisión es una fuente inagotable de disparates y besugadas. Por poco que la mire siempre será demasiado.Bueno, al menos nos sirve para esto jajaja.. besos :))
(Comentario patrocinado por Mixta)

Angle ha dit...

Sí, Jordi, és un clásic. És que hi ha pregutes que no s'haurien de fer, unes per tòpiques i altres per estrafalàries, no sé que és pitjor. Com deiem abans, qué li pots preguntar a una estrella del rock al cap de 40 anys que no sigui el tòpic o que no li hagin pregutat ja? :)

P-CFACSBC2V ha dit...

:-D
I al final penso: realment cal fer-li una entrevista?

XeXu ha dit...

La meva pregunta és: Creus que en Keith Richards té, a dia d'avui, l'agudesa mental per fer jocs de paraules i entabanar el periodista així?

Angle ha dit...

Amic Xexu, agudesa mental? hahaha, crec que el Richards fa temps que no té ni ment!