dimecres, 10 de juny de 2009

L'avi

El meu avi construïa barques de fusta, els llaüts, les embarcacions tradicionals mallorquines, era el que s'anomenava un "mestre d'aixa". Ara ja només en queden uns quants i tot sembla que l’ofici desapareixerà d’aquí a uns anys.

L’avi tenia una petita drassana davant del mar on jo hi anava els dissabtes i li escombrava el terra de burballes i serradís i a canvi em donava cinc duros. Allí hi havia sempre un càntir amb aigua fresca i va ser ell qui em va ensenyar a beure-hi. Poc a poc em va ensenyar a fer alguna cosa més, les més senzilles, treure l’escorça del tions amb l’aixa, calafatar, i coses semblants.

El que més m’agradava era anar a treure els tions d’alzina del mar. L’alzina, per la seva densitat no sura, i es deixa dins l’aigua durant mesos on amb el temps s’enterra sota el fang del port per a que els seus sediments amb alta concentració de sal conservin la fusta. L’avi recordava on havia deixat anar cada tió i jo em capficava des d’un bot per a buscar-lo, passar-li una corda al voltant i després treure’l.

L’avi era una persona seria, poc afectuosa, era rar veure’l riure. La vida no l’havia tractat bé. Empresonat durant la guerra per haver sigut president local d’un petit sindicat obrer, Acció Obrera, el taller li fou confiscat i l’avia i les dues filles es quedaren soles. Sort va tenir de no ser afusellat com molt altres companys seus. Ell deia que per l’amistat que tenia amb un cap de la Guardia Civil per les partides que hi feia amb ell a la tasca del poble, el qual va intercedir per ell.

Quan va ser alliberat, en plena segona guerra mundial, va ser obligat a treballar a un hidroport on els nazis hi tenien una base, reparant els hidroavions dels alemanys. Imagineu, un republicà convençut, de idees democràtiques, obligat a treballar per als fascistes alemanys. ¡Quin remei li quedava! Amb dona i dues filles petites. Ma mare sempre em conta que es mantenia amb les xocolatines que li regalaven els soldats alemanys “tu no española, tu alemana...ser muy rubia”.

Acabada la guerra, va poder començar de nou amb les drassanes, sempre vigilat de prop i tenint que presentar-se periòdicament davant les autoritats. L’avi anava una mica coix des de que un dia un gran tió li va caure sobre un peu i li va destrossar.

Tot això suposo que fa forjar aquest caràcter una mica sec de l’avi. Era home de poques paraules. En haver dinat es seia al seu balancí i dormia mitja horeta abans de tornar-se’n a la feina. Als vespres filava estopa sobre un tros de cuir que es posava a la cuixa. Així ho va fer fins el vuitanta anys. Quan va deixar d’anar al taller va envellir ràpidament i va morir. Al no tenir fills mascles el negoci va quedar uns anys en mans d’un nebot seu i després va desaparèixer.

Quantes vegades m’hauré penedit de no haver continuat amb el negoci de l’avi, però havia que estudiar i un quan es jove no pensa massa ni massa bé.

Així era el meu avi, el mestre Miquel.

33 comentaris:

Angle ha dit...

Traducción:
Mi abuelo construía barcas de madera, los llaüts, las embarcaciones tradicionales mallorquinas, era el que se denominaba un "maestro de azuela". Ahora ya sólo quedan unos cuantos y todo parece que el oficio desaparecerá en unos años. El abuelo tenía un pequeño astillero ante del mar dónde yo iba los sábados y le barría el suelo del taller de burballes y serrín y a cambio me daba cinco duros. Allí había siempre un botijo con agua fresca y fue él quien me enseñó a beber de él. Poco a poco me enseñó a hacer alguna tarea más, las más sencillas, quitar la corteza del troncos, calafatear, y cosas parecidas. Lo que más me gustaba era ir a sacar los troncos de encina del mar. La encina, por su densidad no flota, y se deja dentro del agua durante meses dónde con el tiempo se entierra bajo el barro del puerto para que sus sedimentos con alta concentración de sal conserven la madera. El abuelo recordaba dónde había dejado cada tronco y yo me zambullía desde un bote para buscarlo, pasarle una cuerda alrededor y después sacarlo. El abuelo era una persona sería, poco afectuosa, era raro verlo reír. La vida no lo había tratado bien. Encarcelado durante la guerra por haber sido presidente local e un pequeño sindicato obrero, Acción Obrera, el taller le fue confiscado y la abuela y las dos hijas se quedaran solas. Suerte tuvo de no ser fusilado como muchos otros compañeros suyos. Él decía que por la amistad que tenía con una cabo de la Guardia Civil por las partidas que hacía con él a la taberna del pueblo, el cual intercedió por él. Cuando fue liberado, en plena segunda guerra mundial, fue obligado a trabajar en un hidropuerto donde los nazis tenían una base, reparando los hidroaviones de los alemanes. Imaginad, un republicano convencido, de ideas democráticas, obligado a trabajar para los fascistas alemanes. Qué remedio le quedaba! Con mujer y dos hijas pequeñas. Mi madre siempre me cuenta que se mantenía con las chocolatines que le regalaban los soldados alemanes “tú no española, tú alemana...ser muy rubia”. Acabada la guerra, pudo empezar de nuevo con los astilleros, siempre vigilado de cerca y teniendo que presentarse periódicamente ante las autoridades. El abuelo iba algo cojo desde que un día un gran tronco le cayó sobre un pie y se lo destrozó. Todo esto supongo que forjó este carácter algo seco del abuelo. Era hombre de pocas palabras. Al terminar de comer se sentaba en su mecedora y dormía media horita antes de volverse al trabajo. Por las tardes hilaba estopa sobre un pedazo de cuero que se ponía sobre el muslo. Así lo hizo hasta los ochenta años. Cuando dejó de ir al taller envejeció rápidamente y murió. Al no tener hijos varones el negocio quedó unos años en manos de un sobrino suyo y después desapareció. Cuántas veces me habré arrepentido de no haber continuado con el negocio del abuelo, pero había que estudiar y un cuando se joven no piensa demasiado ni demasiado bien. Así era mi abuelo, el maestro Miquel.

Assumpta ha dit...

Joan!! L'he llegit d'una tirada i ho he trobat un escrit magnífic.
Ens expliques una història real d'una manera que t'hi trobes, fugint d'expressions sentimentals ens introdueixes la figura del teu avi d'una manera que inspira un respecte impressionant.
Quins moments tan durs els va tocar viure a la seva generació!!
Fa poc he llegit dos llibres que són de l'época que descrius i m'hi has fet pensar...

Noi, no sé que més puc afegir... escrius molt bé.
Gràcies per compartir-ho!

Jordi ha dit...

Hola Angle!! Sóc novell en aquest bloc, i que del pitjor bloc del món, res de res! Dir-te que m'ha agradat molt la teva història i que m'has fet pensar molt en el meu avi, que també era de poques paraules, com el teu. Però també me l'estimava molt!
Et sap greu si m'afegeixo el teu bloc a la meva llista dels que llegeixo que tinc a la banda dreta del meu bloc?

Angle ha dit...

Ai Assumpta, és que amb lectors com tú dóna goig escriure. Saps? De vegades somiem que som grans escriptors (bé, no sé si tu et pasa? n'hi ha que somien que són models i tal, jajajaja) i penso quína seria la meva primera novela i sempre em ve al cap la vida del meu avi, digna de ser escrita :)
Gràcies a tu per a llegir-ho!

Angle ha dit...

Hola Jordi! Si ho mires des de una altra perspectiva no ets novell, estás entre els tres primers :)
Amb lectors com tu pot ser que el blog deixi de ser el pitjor del món, ja va millorant una mica.
Es clar qyue no em sap greu, estiré agraït de que axí ho facis. Torna sempre que vulguis :)

Jordi ha dit...

Així ho farem!! Moltes gràcies!!

bajoqueta ha dit...

Uns records molt bonics d'un avi que ja no hi és. Ens van ensenyar tantes coses, a mi també a beure en canti per exemple.
Si que haguessis pogut continuar si, potser ara que hi ha tant pocs seria un bon negoci :)

Carmencita ha dit...

Mira, precioso, precioso el homenaje q le has hecho a tu abuelo con esta entrada, si nos ponemos a pensar algun@s nos arrepentimos de no seguir con las profesiones de los nuestros. El mío era periodista y escritor republicano y tubo la malasuerte de ser fusilado delante de sus hijos todos menores de 5 años... ninguno siguió sus pasos y todos nos arrepentimos un poco de ello.
Uisssss, me has llenado de recuerdos, gracias por ésta entrada (y por la traducción).
Besazo:)

Anònim ha dit...

Molt interessant la història.
Ets de Pollença? Conec la història d'un mestre d'aixa d'Alcúdia que s'assembla molt, també va estar tancat i l'obligaren a fer feina a la base de Pollença. Nomia Miquel Domingo
Conenc la imatge del llaüt i és precisament una barca feta seva. És la barca d'un conegut meu amarrada al moll d'Alcúdia. Originàriament la barca es deia Vidal ara es diu Nostra Mar i la venen per 16.000 euros a segundamano

Joan

Angle ha dit...

Hola Joan. Com que ja ho hem xerrat en persona ja no fa falta aclarir res més. Com tu dius es tractava del mestre Miquel Domingo "Es Curret" i la foto la vaig cercar per Internet, n'hi havia moltes, però aquesta era la que més em va agradar.
Per cert, he llegit el teu escrit de les betes al blog dels Llaüts i m'ha agradat molt. He reconegut a tots els personatges, és clar. A mi en Xiscot em recordava més a Quint, el capità de l'Orca a la película Tiburón.

Gràcies

Joan

Anònim ha dit...

Gracies per la ressenya del teu avi, jo només puc dir que la barca que tenim feta d'ell , l'antic Vidal de la foto, és una obra d'art; el seu casament amb la Mar és una perfecció, és una barca que com més la mires més t'enamores d'ella. La navegació a vela en el Nostra Mar és un fet poètic i et dóna una seguretat que he sentit dins poques barques, crec que la Mar el respecta. Una delicia.
Jaume

thrillpier ha dit...

Recognizing the attain from the social networking web-sites, several on line advertisers
are turning in the direction of websites like Facebook producing positive that they are able
to appeal to much a lot more targeted visitors to their web sites.
musiconaInpatient Drug Rehab

Thekop ha dit...

A true friend is someone who reaches for your hand and touches your heart. Allstate Reviewhome floor plans

Thekop ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
thrillpier ha dit...

Function Always choose flooring that is most convenient for the room you are decorating. A carpet isn't advised in a kitchen due to the likeliness of spillages and it would be more difficult to clean, however in bedroom it would add to the comfort and warmth. Hard floors are more practical in bathrooms and kitchens and many porches, as it is easier to wipe away the dirt from outside.
rolex replicavestidos de novia valencia

trung ha dit...

Jeep Fuel InjectorDenver Bankruptcy Attorney

I hoped you'd see my face
And that you'd be reminded that for me it isn't over

Never mind I'll find someone like you
I wish nothing but the best for you too
Don't forget me I beg, I'll remember you said
Sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead

pham ha dit...

A very strict officer was talking to some new soldiers whom he had to train. He had never seen them before, so he began:
“My name is Stone, and I’m even harder than stone, so do what I tell you or there’ll be trouble. Don’t try any tricks with me, and then we’ll get on well together.”
Then he went to each soldier one after the other and asked him his name. “Speak loudly so that everyone can hear you clearly,” he said, and don’t forget to call me "sir".
Each soldier told him his name, until he came to the last one. This man remained last one. This man remained silent, and so Captain Stone shouted at him, “When I ask you a question, answer it! I’ll ask you again: What’s your name, soldier?”
The soldier was very unhappy, but at last he replied.
“My name’s Stone-breaker, sir”, he said nervously.
dental implants san diegowhite gold charms

aloalo ha dit...

Its geography is marked by a coastline, by the omnipresence of water and the threat of hurricanes. Florida has the longest coastline in the contiguous United States, encompassing approximately 1,350 miles (2,170 km), and is the only state to border both the Gulf of Mexico and the Atlantic Ocean.
acryl negle

Weightwatchers Promotion Code

yeu_yeu ha dit...

The Cordilleran sheet reached across to the Pacific shore in the west, and its eastern edge abutted the Laurentide, near the present border between British Columbia and Alberta. Geological evidence suggests the Pacific coastal route was open for overland travel before 23,000 years ago and after 15,000 years ago. During the coldest millennia of the last ice age, roughly 23,000 to 19,000 years ago, lobes of glaciers hundreds of kilometers wide flowed down to the sea.
bladder cancer treatments

furniture blog

yeu_yeu ha dit...

Remains, known as Kennewick Man, are found in 1996 on the Columbia River near Kennewick, Washington. A skull and more than 300 bones and bone fragments were found at the site, making up among the oldest, best preserved, and most complete human remains ever found in North America. Initial radiocarbon dating indicated the remains were between 7,000 and 9,500 years old.
vero moda

replicas relogios

yeu_yeu ha dit...

Each landing off the staircase gave access to ornate entrance halls lit by gold-plated light fixtures.[51] At the uppermost landing was a large carved wooden panel containing a clock, with figures of "Honour and Glory Crowning Time" flanking the clock face.[50] The Grand Staircase was destroyed in Titanic's sinking and is now just a void in the ship which modern explorers have used to access the lower decks.[52] During the filming of James Cameron's Titanic in 1997, his replica of the Grand Staircase was ripped from its foundations by the force of the inrushing water on the set. It has been suggested that during the real event, the entire Grand Staircase was ejected upwards through the dome.
get a slut

barcelona chair

yeu_yeu ha dit...

Despite later myths, the cargo on Titanic's maiden voyage was fairly mundane; there was no gold, exotic minerals or diamonds, and one of the more famous items lost in the shipwreck, a jewelled copy of the Rubaiyat of Omar Khayyam, was valued at only £405 (£29,717 today) – hardly the stuff of legends.[55] Titanic was equipped with eight electric cranes, four electric winches and three steam winches to lift cargo and baggage in and out of the hold. It is estimated that the ship used some 415 tons of coal whilst in Southampton, simply generating steam to operate the cargo winches, heat and light.
wildlife photography

used cisco

yeu_yeu ha dit...

Most of the crew signed on in Southampton on 6 April;[12] in all, 699 of the crew came from there, and 40 per cent were natives of the town.[92] A few specialist staff were self-employed or were subcontractors. These included the five postal clerks, who worked for the Royal Mail and the United States Post Office Department,
lose weight exercises

rubber stamps

naruto ha dit...

counselling Bournemouth

rolex replica
Have a nice day!!!!

yeu_yeu ha dit...

The big-game hunting culture, labeled as the Clovis culture, is primarily identified with its production of fluted projectile points. The culture received its name from artifacts found near Clovis, New Mexico; the first evidence of this tool complex was excavated in 1932. The Clovis culture ranged over much of North America and also appeared in South America.
Income Protection Quotes

ganhar dinheiro

sasuke ha dit...

keratin hair treatment

Is abortion ever allowed?Function Always choose flooring that is most convenient for the room you are decorating. A carpet isn't advised in a kitchen due to the likeliness of spillages and it would be more difficult to clean, however in bedroom it would add to the comfort and warmth. Hard floors are more practical in bathrooms and

sasuke ha dit...

Nottingham minibus

Malaysia tour packagesHola Joan. Com que ja ho hem xerrat en persona ja no fa falta aclarir res més. Com tu dius es tractava del mestre Miquel Domingo "Es Curret" i la foto la vaig cercar per Internet, n'hi havia moltes, però aquesta era la que més em va agradar.

aloalo ha dit...

The Soviet Union's longest river was the Irtysh. Its highest mountain was Communism Peak (now Ismail Samani Peak) in Tajikistan, at 7,495 metres (24,590 ft). The world's largest lake, the Caspian Sea, lay mainly within the Soviet Union. The world's largest freshwater and deepest lake, Lake Baikal, was in the Soviet Union.
BMW AC Compressor

lean cuisine rewards

aloalo ha dit...

According to Alexander Solzhenitsyn, Gorky's return to the Soviet Union was motivated by material needs. In Sorrento, Gorky found himself without money and without fame. He visited the USSR several times after 1929, and in 1932 Joseph Stalin personally invited him to return for good, an offer he accepted. In June 1929, Gorky visited Solovki (cleaned up for this occasion) and wrote a positive article about that Gulag,
top dating sites

Madeira self catering apartments

Blackcat ha dit...

Fisher Space pens

best professional resume wr
Each landing off the staircase gave access to ornate entrance halls lit by gold-plated light fixtures.[51] At the uppermost landing was a large carved wooden panel containing a clock, with figures of "Honour and Glory Crowning Time" flanking the clock face.[50] The Grand Staircase was destroyed in Titanic's sinking and is now just a void in the ship which modern explorers have used to access the lower decks.

Lemon_tree ha dit...

bank repossession marbella

iphone 3g accessories

Book idea? With an imagination like that, you should have your dreams copyrighted, and an agent sitting at the end of the bed writing nightly contracts.

sasuke ha dit...

ISO 22000 2005

pmp exam preparationRecognizing the attain from the social networking web-sites, several on line advertisers
are turning in the direction of websites like Facebook producing positive that they are able

Nguyen Hieu ha dit...

Kendall Square Physical Therapy

rental villasConenc la imatge del llaüt i és precisament una barca feta seva. És la barca d'un conegut meu amarrada al moll d'Alcúdia. Originàriament la barca es deia Vidal ara es diu Nostra Mar i la venen per 16.000 euros a segundamano