Cristòfol Colom

Aquí hi ha un llibre interessant que defensa la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom:



Aquí en podeu llegir unes quantes pàgines:

http://www.cossetania.com/tasts/colom500anys.pdf


Tot i que, tothom sap que Colom era mallorquí. Va néixer el 1460, a Felanitx, Mallorca, fill de Don Carlos, Príncep de Viana (germà del rei Ferran el Catòlic) i la mallorquina Margalida Colom. Entre les moltes proves que demostren aquesta teoria (axioma dira jo) destaca la nomenclatura amb què Colom va batejar diversos llocs geogràfics amb la seva llengua vernacla: el mallorquí. Per exemple, a la carta nàutica que dibuixa en el Port de Santa María l'any 1500, va batejar-lo amb el nom de la seva mare l'illa Margalida (Isla Margarita) i un dels altres llocs fou anomenat Boca de dragó. La "l" de Margalida només s'empra a Mallorca:

I si...

Davant d'un fet consumat que no ens agrada gaire, de vegades no podem deixar de pensar amb els "I si..." introductors d'oracions condicionals, que d'haver-se produït haurien donat com a conseqüència un resultat dels esdeveniments totalment oposat, o com a poc, diferent.

Doncs, i si el Webo no hagués errat el mà a mà amb Valdés, i si els tres rebuigs consecutius d'Aouate (el porter més vocal del món) no haguessin anat a parar a peus dels jugadors del Barça, i si l'àrbitre hagués xiulat els dos fores de joc posicionals del primer i últim gols del Barça i no hagués xiulat un penal dubtós. Pot ser aquest últim "i si" provocarà el rebuig (com si d'un exèrcit d'Aouates es tractés) dels seguidors blaugranes, de fet, els antropòlegs encara estan cercant entre l'espècie humana aquell individu que, davant d'un penal pitat a favor del seu equip, digui "no, no ho era pas"... Doncs bé, que el Mallorca hagués guanyat ahir 0 - 3 (ja, ja sé que de cada "i si" dels que he proposat ja en teniu dos o tres dels vostres... ah, fills meus, somiar costa tan poc)

Moon

Ahir vaig anar al cinema. La película: Moon.
Em va agradar molt. Feia temps que m'empassava bodris i que no trobava res a la cartellera digne de destacar.
Moon és la primera película de Duncan Jones (fill del David Bowie). Pràcticament només apareix un actor, el Sam Rockwell, que trobo que està per a que el nomenin als òscars. No us contaré res per a no desvetllar l'argument, si voleu aneu-hi.

Planeta

Ahir, escoltant la ràdio, vaig sentir que s'han descobert 30 nous planetes en sistemes estelars molt llunyans (sempre penso que al primer planeta extrasolar que se li posi nom se l'hi hauria de dir Agostini, no sé perquè). El locutor fantaseava amb la idea d'abandonar aquest planeta nostre moribund per anar a colonitzar-ne un de nou, on visquèssim havent aprengut dels errors, sense guerres, religions, contaminació, nacions, pobresa, malalties i on potser els pernils creixerien en els arbres.

Tot d'una vaig pensar que la posibilitat més creible era la dels pernils als arbres. Ho dic tot convençut i amb l'esperança de que no arribem mai a cap planeta més. Ja ho fem passar malament a aquest. Tot i que estic convençut de que el planeta continuarà endevant sense nosaltres molts milions d'anys després d'haver-se desfet d'aquest virus que un dia la va infectar. Pot ser trigarà molt a recuperar-se, però ho farà, noves especies apareixeran i tot acabarà d'aquí uns 20.000 milions d'anys quan el Sol s'apagui i ni l'asteroid més petit tingui el més mínim record d'aquell accident desafortunat que va ser la humanitat.

Ja he tornat a casa

Tot i que m'hagués agradat no fer-ho, al menys tan prest. Bé, doncs que m'ho he passat molt bé, hem tingut molt bon temps, he menjat fins a no poder més (massa diria jo) i, com he dit, se m'han fet curtes les vacances. Ja contaré alguna cosa més endevant, ara només volia saludar. Hola a tots :)

Vacances

Després d'un estiu llarg, calorós i de molta feina, han arribat les esperades vacances. Marxo uns dies a La Mancha i després uns quants més a Menorca. Ens veurem a la tornada. Abrçades a tots.

Joan

Gol número mil del RCD Mallorca a primera divisió

El Gol número 1.000 del Mallorca a primera divisió (em nego a dir-li lliga BBVA) ho va marcar Borja Valero el diumenge passat a Vilareial.

No sé quans d'aquests gols hauré vist, però amb un càlcul així a ull, jo diria que seran uns quatre o cinc cents. Fa molts anys que soc soci, i abans de ser-ho també hi anava. De les 24 temporades que el Mallorca ha jugat a primera, 12 corresponen a les últimes, en les quals s'han aconseguit els millors resultats de lluny, i si pensem que es marquen més gols a casa, doncs... ja m'he perdut... bé, que n'he vist molts. Grans gols de grans davanters. L'Etto amb 54 gols encapçala la llista de golejadors (per cert quin golàs va marcar l'altra dia amb l'Inter, quasi tan maco con el del Ibrah... ara hauré d'anar al google a mirar com s'escriu, bé, del suec alt). I el Güiza amb 27 és el màxim golejador en una temporada.

Déu ens doni vida a tots per a veure el número 2.000, això voldria dir que serem molt, però que molt vells.

Status Quo - Caroline

Hola amics, ahir vaig assistir al concert que ens brindaren els Status Quo al Palma Arena (el pabelló cobert més car d'Europa per obre i gràcia del nostre molt honorable - aquí he fet allò amb els dits per a posar cometes - anterior President Jaume Mates, que Déu guardi a Whashington molt d'anys, i que ha portat a uns quants dirigents del seu partit a la presó. Al menys ens serveix per a veure bons concerts, ja que la pista de ciclisme (per lo que fou concebut) no ha sigut homologada pels organismes internacionlas per les seves moltes deficiències.

El concert va ser fabulós, rock del de sempre a càrrec d'aquests vellets dels que ja voldrien molts del jovenets que ara fan "música" (ara ja poso les cometes dirèctament, no m'agrada gens aquell gest tan afectat)tenir la dècima part del seu talent.

I és que els vells rockers mai moren (de fet si que es moren, però quedava tant bé dir-ho). Llarga vida al rock'n'roll!

Ja hi tornem a ser

Ja ha començat una altra vegada la lliga de futbol. Diumenge vaig assistir al primer partit a l'Ono Estadi. M'agradava més el nom de Son Moix, que voleu que us digui, al menys donava joc escoltar als locutors tractar de pronunciar-ho. Bastava dir-lis que "ix" sona com el so de George Buix, perdó, Bush. És clar que mai es van atrevir a dir que l'estadi es troba a la vora de la carretera de Puigpunyent, ja seria massa.

Bé, però ja m'he desviat del tema. Diumenge va a anar bé, vàrem guanyar 2-0 al Xerez, el qual debutava a primera. No va ser un bon partit, vàrem passar molta calor (a qui se li ocorre jugar a les 5 a l'agost), però es va guanyar que era el que importava. Un gol més i haguèssim vist el gol número 1.000 del Mallorca a primera.

Crec que enguany tornarem a passar pena i ens costarà mantenir la categoria. Lluny queden aquells anys de l'equip que va guanyar la Copa, que va jugar la final de la Recopa, al que vaig veure eliminar al Chelsea i Ajax a la Uefa, que es va classificar per a la champions i que tan bon futbol ens va oferir. Ja no tenim a Eto'o, Ibagaza, Lauren, Nadal, Valerón, Paco Bonet, Badou, Güiza, Higuera, Riera, Jovan Stankovic, Galca, Engonga, Marcelino, Orejuela, Iván Campo, Siviero, Vulic... i tants de bons jugadors que han passat per l'Illa. Se'n han anat els millors de l'any passat, sense dubte Jurado, Santana i Arango i els nous fixatges hauran de demostrar que tenen un lloc a l'equip.

Bé, espero que lluitin i ens facin passar unes bones tardes de diumenge. Visca el futbol!!!

Ja té un any

Quan ens el regalaren ens varen dir que no creixeria molt, que seria un gos petit. En aquest món tot es relatiu, clar que és petit, és més petit que King Kong, fins i tot més petit que jo, però trenta quilos de gos, per res és pot considerar objectivament, i fora d'altres considerancions, com a petit.

Ja m'hauria d'haver sospitat que hi havia gat, o gos més ben dit, amagat, tractan-se d'un regal d'una regidora de l'ajuntament del meu poble. No et pots fiar dels polítics. Em fan venir ganes de sol·licitar que s'inclogui tot el que em costa donar-li de menjar en els pressupostos municipals.

Petit em va dir... bé, i és que era tan mono, qui podia negarse? Ja ha fet un any. Durant els primers sis mesos es va crospir mitja dotzena de comandaments a distància, llibres, CDs i tot el que trobava per la casa. Això es va acabar quan el vàrem portar a una escola d'ensinistrament. El que no s'ha acabat són les babes, ho baba tot, però bé, l'estimen molt i ja és un més de la família.

Més tráfic

Fa poc em vaig queixar del tráfic de Mallorca, de l'increible nombre de cotxes que es passegen per l'Illa. Bé, doncs aquest tràfic no és l'únic que és intens. A sota podeu veure el tràfic aeri sobre Espanya en temps real a les 7:56 d'aquest mati (http://www.localizatodo.com/). Fixeu-vos a aquesta hora com venen d'Alemanya, en fila india. No sé perquè em ve al cap allò de "A un panal de rica miel... "



Els avions d'Alemanya solen creuar l'illa d'Est a Oest. A mi no em molesten perquè visc a l'est i encara volen alt, però a l'últim tram arribant a Palma (per cert és Palma i res més, no és Palma de Mallorca, com no és Reus de Tarragona, ni Sabadell de Barcelona, ni Cerdanyola del Vallés... ai sí, aquesta sí, però ja m'enteneu)... que anava dient?... ah sí... quan arriben al l'últim tram és un cotinu soroll d'avions passant. Diumenge passat feiem la paella a la casa de camp dels sogres, aprop d'un poble que es diu Sencelles, i els vèiem passar a uns 300 o 400 metres d'alçada, ja no em fem ni cas.

Parlant de diumenge a casa dels sogres, vaig fotografiar aquesta granota. Està sola en una petita font no més grossa que una banyera ¿D'on haurà vingut?

Merda

La puta ETA dels collons. Merda per ells. No tinc res més a dir i si en tingues no tinc ganes de fer-ho.

Pintamones II

Com veig que us agraden els meus dibuixos i a mi no em costa gens de feina per a posar una altra entrada al blog, en poso uns quants més. No són de còmics i n'hi ha algun d'original. Prometo no posar-ne més i que no tingueu que dir que son macos :))
Algun d'ells té història, oi Assumpta? :)))

Pintamones

De jovenet vaig tenir la il·lusió de ser dibuixant de còmics. Fins i tot vaig fer un curset a distància, que per suposat no vaig acabar. Copiava dibuixos dels gran mestres a veure si se m'aferrava una mica de la seva genialitat. No en vaig treure res en clar, allò era més difícil del que em pensava, però m'ho pasava bé, qui no es consola és perquè no vol. Bé aquí en teniu una petita mostra del que queda d'una vocació frustrada.

Crec que si hi cliqueu a sobre es fan una mica més grans :)

Perdó

Buscant la imatge de l'article anterior he trobat aquesta altra. La meva memòria no és gaire bona, però crec que no he demanat perdó per una cosa que no estic gens orgullós d'haver fet, tot i que em va agafar en molt mal moment. Pot ser em diguis que no cal, però em quedo més tranquil si et demano perdó per aquelles paraules, ho sento. M'agradaria tornar a fer algun dibuix més :))

Sr. Jutge

Fa uns anys, davant les contínues notícies de les dificultats que es tenien amb l'ús del català en matèria judicial i els entrebancs que hi possaven segons quins jutges a expressar-se en aquesta llengua, vaig publicar aquesta tira en un altre lloc. Notícies recents fan pensar que la situació no ha millorat gaire.

Temps

Temps, temps, temps, quina cosa més important. El temps ho és tot, és l'amo i senyor, impertubable regidor de les nostres vides. A pesar de que només un grapat de físics escollits semblen que entenen el que és en realitat, tothom es pot fer una idea més o menys aproximada i sap llegir l'hora en un rellotge.

De fet no cal entendre les coses per a conviure-hi i saber que les necessitem. No necessitem saber com es produeix el procés digestiu per a saber que necesistem menjar. De fet ni tan sols necessitem pensar-hi, quan ho necessitem el nostre cos ens avisa de que té fam.

D'aquesta manera vivim la major part de la nostra vida amb, dintre, contra, per al (poseu la preposició que més us agradi) temps, però sense adonar-nos gaire bé del que significa això.

De joves sembla que ens sobra temps, que les coses pasen més lentament. Deia una famosa cançó d'un aquells grups que feian una mena de sorolls que anomenaven "música" que "Tu ets jove, la vida és tan llarga i hi ha molt de temps per a matar avui. I llavors un dia et trobes que han passat deu anys..." I passa el temps (que no sabem el que és però sabem que passa, encara que "passar" sembla que no és el verb adient, que més bé el temps s'estira, bé deixe-m'ho...) i les coses semblen que s'acceleren, cada cop tens més coses que fer. I el que és pitjor, el temps passa (sí, passa) més aviat, no en tens prou amb les 24 hores. Algun dia has d'escollir les coses a fer i deixar-ne unes quantes per un altra dia.

¿Que se n'ha fet d'aquell noi que, com deia la mateixa cançò d'abans, quan es cansava de prendre el sol anava a casa a veure ploure?

Amics i amigues, el que vull dir és que no tinc temps, o que el temps es curt, o que passa massa aviat, o que no s'estira prou, no ho sé, que vingui l'Stephen Hawking i ens ho expliqui. I que disculpeu si no actualitzo més, si no comento tant els vostres blogs, o si ho faig, ho faig tard i apresuradament.

18 de juliol

Avui és 18 de juliol, data significativa fa uns anys. Un temps enrera es deia "Dia del glorioso alzamiento nacional".

De petit no comprenia que volien dir amb allò del "alzamiento". Em pensava que tohom s'havia d'aixecar de llit més d'hora, però allò no em quadrava amb que fos un dia festiu, ni en que quedaria millor si l'anomenaven "levantamiento" en lloc de "alzamiento".

Més grandet vaig arribar a comprendre el que significava la maleïda data, i també m'en vaig adonar de que jo tenia raó en pensar que havia sigut un "levantamiento" i que l'havien substituït per el sinònim "alzamiento" que sonava menys a cop d'Estat.

Amb el temps, i amb la meva habitual i retorçada lògica, vaig veure clar que pot ser no li anava tan malament la paraula "alzamiento". El petit gran dictador, pensant amb la seva gran feta històrica i amb el milió de morts que va costar, es devia depertar el matí d'aquest dia amb un gran "alzamiento", amb la joia de la Collares, és clar.

Mireu-lo a la foto, sembla que diu "así se me ha puesto". Fins i tot sembla que la de recolzar en la barana.

Coses bones

A petició popular i per a compensar un poc el to crític de l'anterior post, n'escriure un amb coses bones de Mallorca.

El paissatge que encara no ha estat envaïts per la indústria hotelera. La Serra de Tramuntana amb els seus penya-segats sobre el mar, Formentor, els seus torrents, la fauna i els boscos, etc.

La gastronomia. Per al meu gust la millor del món. El frit mallorquí, les sopes mallorquines, les coques (de verdura, de trampó, de pebres, de ceba,...), la colflori aufegada, el llom amb col, els embotits (la sobrassada i els botifarrons), le panades, el cocorrois, els dolços (ensaïmades i robiols).... només em faltava això a aquestes hores, quina fam! Estic babejant tot el teclat.

Les platjes, el clima, la gent, la llengua, els parcs naturals, l'interior en primavera, el RCD Mallorca, ...

M'agradaria poder posar alguna cosa del model social que tenim, però ara no se me n'acud cap. Hi seguiré pensant.

Us deixo amb una recepta, "Frit mallorquí" (no confondre amb mallorquí frit, d'aquests s'en veuen a les sortides de les discoteques els dissabtes).

FRIT MALLORQUÍ

Ingredients per a 6 persones:

1 freixura de me (cor, lleu, ronyons, fetge, vèrtoles...)
300 - 400 g sang cuita arreglada.
budells (si les pots conseguir)
butza(si les pots conseguir)
2 manats de grells
1 manat de porros
1 manat de fonoll tendre
100 g pèsols pelats
100 g favetes tendres pelades
1 pebre vermell
8 o 9 patates grossetes
6 carxofes
1 ceba mitjana
alls
llorer
1 o 2 pebres coents
pebre coent capolat
pebre bord
pebre bo
sal
oli d'oliva
Llimones

Preparació

1.- Amb antelació se renta la freixura amb sal, llimona i aigua: el cor per fora se li lleva el greix que pugui tenir aferrat i per dins sol tenir coàguls de sang i s'ha d'obrir per fer net, els ronyons s'han de pelar i fer net bé, el fetge i el lleu basta passar amb aigua per llevar restes de sang que tenguin.

2.- Una vegada està tot ben net se talla a daus petits, i se posa cada cosa separada dins un ribell amb un plat girat al fons perquè el frit pugui degotar i tapam el ribell amb un altre plat i ho deixam dins la gelera fins que ho necessitem.

3.- Si has pogut aconseguir budells i butza les has de rentar molt molt bé amb molta aigua sal i llimona o vinagre i els budells s'han de girar per l'inrevés per fer ben nets i al final se trenen (se fa una tronyella especial amb un sol cap, un altre dia vos penjaré un vídeo).

4.- Se bull la butza i la tronyella de budells durant una hora o dues fins que s'afluixa (procura tenir la casa ventilada perquè fa molta olor) en haver refredat sa tallen a bocinets. També se talla la sang a daus petits

5.- Se pelen ses patates i sa tallen a daus petits i se deixen en remull amb aigua freda

6.- Se pelen, se renten i se tallen els grells i els porros a rodanxes fines incloent la part verda de les fulles més tendres.

7.- El pebre vermell se renta i se talla a quadrets.

8.- Se pelen i se renten els pèsols i les favetes tendres

9.- Se pelen, se renten i se tallen les carxofes cada una en 8 bocins i se posen dins suc de llimona perquè no tronin negres mentre se té aigua al foc i quan bull si tiren les carxofes i el suc de llimona i se bullen uns 2 o 3 minuts. Se treuen i se deixen degotar bé.

10.- Se pela, se renta i se pica molt fina la ceba.

11.- Se renta el manat de fonoll se fa degotar bé, se trien de cada brot les fulles més tendres i fines i se talla amb unes tisores de cuina dins un ribell, un tassó gros o similar que sigui alt quan ja està tot tallat , encara ho tallam més amb les tisores dins el ribell fins que queda ben finet.

12.- Treim les patates de dins l'aigua i les eixugam dins un pedaç blanc de cuina de fil, i les posam sal al gust.

13.- Una vegada que ja ho tenim tot preparat podem començar a fregir amb abundant oli i amb una fulla de llorer i 2 alls estafaiats, primer fregim les patates , després el pebre vermell i ho anam col·locant dins una greixonera de fang.

14.- Després començam a fregir per separat i amb una fulla de llorer i 2 alls estafaiats cada vegada i en el següent ordre, les vèrtoles, el cor, el lleu, els ronyons (si cal hi pots afegir algun ronyó de més si t'hi agrada perquè són petits) i finalment el fetge, d'aquesta forma l'oli de fregir se va embrutant a poc poc i tot el menjar agafa el seu color natural. Se va posant dins la greixonera juntament amb els alls i part de les fulles de llorer no cal posar-les totes al frit.

15.- Se treu part de l'oli o bé se posa una oli net el suficient per sofregir les verdures.

16.- Primer hi posam la ceba amb dos alls estafaiats i una fulla de llorer, fins que se redueix una mica, després hi posam les favetes i a continuació els grells i el porro en haver-se afluixat un poc ja hi podem posar els pèsols i les carxofes una vegada que la verdura està quasi cuita hi posarem: fonoll capolat, sal, pebre bo, pebre bord, una mica de pebre coent capolat i un pebre coent al teu gust. Tot el temps ho anam remant bé però sense rompre la verdura.

17.- Finalment abocam la verdura i la mica d'oli de sofregir dins la greixonera i ho mesclam tot ben mesclat i ja està. Ho deixam així si ho volem menjar al dia següent. En el moment de menjar s'ha de posar al foc per acabar d'encalentir , s'ha de servir ben calent. Si se menja el dia següent de fer-se és més gustós perquè s'ha confitat.

L'Illa de la Calma

Mallorca a la que algú la va anomenar la la Isla de Calma és qualsevol cosa menys això. Pot ser sí que ho fos fa un temps, però ja no. Si considerem la renda per càpita i tot aquests índex econòmics, disfrutem d'un nivell de benestar envejable, però que volem dir amb benestar? Jo us ho explicaré:

· La taxa d'automòbil més alta del món, molt aprop de l'automòbil per habitant (més d'un milió). El doble que la mitjana de la UE, només comprable a la de Tokyo i alguna zona de California.
· L'índex de delinqüència més alt d'Espanya (només per darrera de Ceuta i Melilla).
. l'economia depèn exclusivament del turisme, l'agricultura i la ramaderia pràcticamente han desaparegut.
· Les grans quantitats de residus que generen els habitants i els milions de turistes és cremen. Aquest mètode és un gran negoci per a l'empresa que ho gestiona i converteix a l'atmosfera en un abocador.
· Aigua: Es consumeixen més de 350 litres per persona i dia. El 80% de l'aigua de consum prové d'aigües subterrànies i només un 20% d'infraestructures de previsió, el que provoca que sovint s'hagi de portar aigua en vaixells des de la península.
· Urbanisme. És un mitjà per a l'enriquiment ràpid d'uns pocs empresaris i grups de pressió, comunment a costa de qualsevol consideració ecològica i fins i tot legal. Existeix un entramat polític-jurídic que facilita l'actuació d'aquests grups.
· Habitatge. L'especulació urbanística, promoguda per la venda del terreny als alemanys (que paguen el que sigui) ha disparat els preus fins a tal punt que la major part de la població no pot accedir a un habitatge, sobretot els joves.
· Contaminació. Mallorca és un exemple negatiu dels problemes derivats de la contaminació en tots el seu aspectes: soroll, transports, contaminació ambiental, del sòl i de les aigües, degradació del paisatge.
· Educació. Les Illes Balears són la Comunitat de l'Estat amb una taxa més alta d'abandó dels estudis secundaris, superior al 30%, amb l'índex més alt de fracàs escolar i amb la proporció més baixa d'estudiants universitaris.
· Dèficit fiscal. EL desequilibri entre els impostos que es recapten en la Illa i els quals tornen en forma de despeses de les administracions públiques i d'inversió de l'estat central és superior al 15% del PIB, un cas sense parangó en tota Europa.

I no us explico tot el que comporta la insularitat (sense els beneficis fiscals de les Canàries)... sabeu el que me costa visitar al meu germà que viu a Barcelona? No, millor no ho dic, si només fos agafar el tren...

Benvinguts al paradís.