De fet no cal entendre les coses per a conviure-hi i saber que les necessitem. No necessitem saber com es produeix el procés digestiu per a saber que necesistem menjar. De fet ni tan sols necessitem pensar-hi, quan ho necessitem el nostre cos ens avisa de que té fam.
D'aquesta manera vivim la major part de la nostra vida amb, dintre, contra, per al (poseu la preposició que més us agradi) temps, però sense adonar-nos gaire bé del que significa això.
De joves sembla que ens sobra temps, que les coses pasen més lentament. Deia una famosa cançó d'un aquells grups que feian una mena de sorolls que anomenaven "música" que "Tu ets jove, la vida és tan llarga i hi ha molt de temps per a matar avui. I llavors un dia et trobes que han passat deu anys..." I passa el temps (que no sabem el que és però sabem que passa, encara que "passar" sembla que no és el verb adient, que més bé el temps s'estira, bé deixe-m'ho...) i les coses semblen que s'acceleren, cada cop tens més coses que fer. I el que és pitjor, el temps passa (sí, passa) més aviat, no en tens prou amb les 24 hores. Algun dia has d'escollir les coses a fer i deixar-ne unes quantes per un altra dia.
¿Que se n'ha fet d'aquell noi que, com deia la mateixa cançò d'abans, quan es cansava de prendre el sol anava a casa a veure ploure?
Amics i amigues, el que vull dir és que no tinc temps, o que el temps es curt, o que passa massa aviat, o que no s'estira prou, no ho sé, que vingui l'Stephen Hawking i ens ho expliqui. I que disculpeu si no actualitzo més, si no comento tant els vostres blogs, o si ho faig, ho faig tard i apresuradament.
17 comentaris:
Ainsss, llevas toda la raz´n del mundo...yo necesito tiempo, mas tiempo, sobre todo para pensar.
Un beso:)))))))))))
Sigui com sigui, has fet un post que m'encanta!!
Amb temps que passa o no passa, que s'estira o no s'estira, però has dit un munt de veritats :-)
M'agrada molt llegir les teves filosofies... sempre somric, però sempre sé que hi ha un fons molt interessant :-))
Abraçades!!
PS/ Encara que escriguis poc, tu ves fent, eh? No ho deixis... al teu ritme, però continua :-)
Hi ha coses, com aquesta d'escriure al blog, que s'han de fer al ritme que ens va bé sinó es converteixen en una obligació i ja "no mola".
El temps és una magnitud tan exacta que sovint és relativa.
Amb aquest post m'has recordat un poema del Gerard Quintana. És curiosa, la noció del temps: quan va de pressa voldríem que anés més a poc a poc, però també sap fer-se etern, i llavors voldríem fer-lo córrer.
Piensa, piensa, Carmencita, pero no demasiado y deja alguno de los miedos atrás. Besos :)
Gràcies Assumpta, lectores com tu em fan treure temps de on no n'hi ha. Tinc que anar a comprar un regal per unes noces d'or. 50 anys, això és molt, molt, molt de temps :) Abraçades.
Tens raó McAbeu, si es converteix en una obligació deixa de ser divertit. Val més espaiar els escrits, no estresar-se i escriure allò que realment vols dir. Gràcies per les teves visites :)
Estic d'acord amb tu P-C, de vegades sembla que el temps pasa a càmara lenta i de vegades sembla que vola, però sempre acaba fugint entre el dits, no el podem aturar.
No crec que calgui que et justifiquis per un problema que, amb major o menor mesura, tenim tots. Tot al seu temps, i al ritme que sigui, no cal córrer.
Jo sortosament trobo una estona cada dia per repassar els meus blogs preferits. I que duri.
Estàs disculpat de tot. Tots en major o menor mesura, arrosseguem eixe pes que és el temps.
Salutacions Angle :)
Noces d'or, què bonic!! I tant que és molt de temps... a mi encara me'n falten 31 :-))
(bé, al setembre me'n faltaràn 31)
Gràcies Xexu, només és una altra irreflexió de les meves, no m'heu de fer gaire cas. Intentaré que duri.
Gràcies Toni. Sí, i és que no perdona a ningú.
Sí Assumpta, són les noces d'or d'uns cosins de ma mare. Sí, tots dos són cosins germans de ma mare, un per part de mare i l'altra per part de pare (no hi ha cap tipus d'incest hahaha). És clar que t'en falten molt encara, si ets una jovenenta :) Ah... els hi hem comprat unes aliances d'or
Estimat Angle, el temps és or, que també deia aquell! Ah!! I no és que no es tingui temps per fer res com diu algú, sinó que senzillament tenim 24h al dia i només és qüestió d'assignar prioritats a les nostres tasques... No sé si m'he explicat!! jejeje
T'expliques com un llibre obert Jordi. El problema és prioritzar bé... ah, la priorització, qué difícil és, benaurat l'home que sap prioritzar :)
Ai el temps! Jo tampoc en tinc massa aquests dies...
Ma-Poc, qué bona seria una tenda de temps on en poguéssim comprar un poc. Però de segur que aniria a preu d'or, com bé ha apuntat Jordi, bons són aquests comerciants quan veuen una oportunitat... :)
No sabem el que és, però quan mirem enrera ens adonem que ha passat, i de vegades massa ràpid.
La veritat és que mai estem contents i de vegades passa massa lent i de vegades massa ràpid...
Sí, Bajoqueta, són les paradoxes del temps, sempre punyetero :)
Ostres, ara m'acabo d'il·luminar. Estava escoltant Antònia Font i he recordat que t'havia preguntat què era això dels cocorrois, quina memòria! Ara he anat a mirar la teva explicació i em sembla que no m'agrada gens, és que no sóc de verdures jo. Però el conjunt, igual que el frit que explicaves, ha de ser boníssim per qui aprecii els productes de la terra. Encara que això de les vísceres...
Bé, que gràcies per l'explicació, i perdona, que em falla la memòria ja. Antònia Font m'encanten, amb els amics teníem una competició de veure qui anava a més concerts. Ha marcat una època per nosaltres, no saps el mal que ens fa que aquest estiu estiguin d'any sabàtic, necessito un concert però ja!! Quin mono!
free text message onlinemouse pads for advertising your business
Time is the most valuable asset of the people. if you can use it useful it will give you valuable assets that no one has been
Publica un comentari a l'entrada