Els colors de l'estiu

A pesar que per aquestes dates és quan més lluny estem del sol, cada any l'estiu s'obstina a arribar acompanyat de les habituals calors. Sí, amics, podem associar cada estació amb alguna cosa que les fa recognoscibles amb només esmentar-la.

L'hivern amb el fred, la primavera amb el color, l'estiu amb la calor i la tardor... bé, la tardor és així com insulsa, en castellà rima amb Logronyo, però poc més. Tot això no vol dir que les altres estacions manquin del que caracteritza a una d'elles. Bé, sí, normalment a l'estiu no fa fred ni a l'hivern calor... però el que jo volia era parlar dels colors de l'estiu. I concretament dels colors de la pell dels guiris que ens visiten cada any.

Com suposo que ja sabreu, visc en una de les zones més turístiques del món, sinó la que més, almenys pel que fa a guiri/m². Doncs estava jo l'altre dia esperant que un semàfor es posés verd per a creuar un carrer que dóna directament a la platja. Com és de suposar estava entre una marabunta de guiris que anaven i venien (més anaven, doncs era de matí) quan em vaig fixar en la quantitat de tonalitats de pell que podien distingir-se entre totes aquelles persones, dignes d'un bosc de roures a la tardor (home! ja hem trobat la característica de la tardor). El semàfor no es posava verd i em va donar temps per a intentar endevinar el temps que feia que havien arribat aquelles persones per la tonalitat de la seva pell.

Blancs com la llet (acabats d'arribar), enrogits (un dia), color llagosta (dos-tres dies), color carn (sense pell) (quatre dies), lleugerament torrats (cinc-sis dies), bronzejats (una setmana), socarrats (vuit-nou dies), bruns (acabant les vacances), negres (ah, no, aquest ven pel·lícules pirata).

Però no només serveix per a això observar el color de pell dels turistes, també serveix per a alguns estudis sociològics, o més aviat de relacions de parella. Serveixi l'exemple d'una parella jove, vint-i-pocs, en la qual ella ja havia pres un color lleugerament daurat mentre ell tot just tenia certes parts del cos enrogides. Sembla que a ella li agrada la platja, que pren el sol, mentre que ell s'aixeca tard o es queda en el quiosquet de la platja mentrestant. La panxa cervecera també ajudava a aquesta observació. Però el que està clar és que aquesta parella no té futur, la família que no pren el sol unida no roman unida.