Ja m'hauria d'haver sospitat que hi havia gat, o gos més ben dit, amagat, tractan-se d'un regal d'una regidora de l'ajuntament del meu poble. No et pots fiar dels polítics. Em fan venir ganes de sol·licitar que s'inclogui tot el que em costa donar-li de menjar en els pressupostos municipals.
Petit em va dir... bé, i és que era tan mono, qui podia negarse? Ja ha fet un any. Durant els primers sis mesos es va crospir mitja dotzena de comandaments a distància, llibres, CDs i tot el que trobava per la casa. Això es va acabar quan el vàrem portar a una escola d'ensinistrament. El que no s'ha acabat són les babes, ho baba tot, però bé, l'estimen molt i ja és un més de la família.
13 comentaris:
Jajajaja Esteeeel!! Sóc la Tieta Assumpta!! jo me'n recordo de quan el teu pare et va adoptar!! :-))
I tan petitó que era ell!! ;-))
Però ja se sap, eh? Els politics... jajjajaja
Ai la tieta Assumpta, jajaja... Has vist que està de gran i gros? Com passa el temps :)
Sembla estrany com poden arribar a créixer en un any! Mentre no continuï creixent igual els anys següents…
Els gossos no m'agraden gaire, però l'Estel és ben bonic!
No, P-C, no crec que creixi més. Jo el veig estabilitzat. Suposo que amb la edat es farà més gruixat, ara crema tot el que es menja perquè no para i tot semblen ossos. Gràcies :)
!Ay! pero es precioso...los principios siempre suelen ser mas dificiles...pero luego se les quiere!!!!
Un beso Joan (sin babas eh?) jajajajajaja.
Baba más, baba menos, me da igual :)
Gracias, Carmen, un beso
Mentre no vos pegue un mos a vatros tranquil! jajajaja.
Ai jo crec que no haurien de créixer que són més monos petitets :)
Ohhhhhhhh! Quina monada de gos! Llàstima que creixin tant!
"Buenu" jo tinc dos ocells que no arriben al mig pam, però també acompanyan.
Felicitats Estel!
Quina preciositat!!!!!!!! M'encanta la sèrie que has fet d'ell, que el disfutis molts anys :) Salutacions per a tu
Ai bajoqueta, ja me n'ha donat uns quants, jugant, és clar :) No, no haurien de créixer, però aquest era el dimoni de petit :)
Gràcies Mortadel·la, si que es una llàstima, però es fan estimar igual, no hi ha dia que arribant jo a casa no torni boig d'alegria. Segur que els teus ocells són den macos... i més bons d'alimentar :)
Moltes gràcies Cris, espero que si, que passem un munt d'anys plegats. Ja aniré possant més fotos i vídeos de tant en tant, val? :)
Fantàstica la sèrie de fotos que ens has posat per veure la seva evolució, la trobo molt encertada! Si que s'ha fet gros, sí, però bé, com que a les bèsties se les estima tant... És moníssim, la veritat. Però no tant com King Kong.
Ah, clar, és que com a King Kong... :)
Preciós. Més crescudet sí que sembla, sí... ;)
Publica un comentari a l'entrada